Helen Briem i la seua impressionant capacitat d’acumular triomfs en tota mena d’àmbits ha efectuat una escala més en La Sella Open, la seua primera victòria del Ladies European Tour.
El fet, més que lloable, incrementa el seu halo de jugadora especial, que ha acaparat en poc més de tres mesos gràcies a quatre títols previs en el circuit de promoció LET Accés Sèries -tres com a amateur, l’últim, a Anglaterra fa dos setmanes, ja com a professional-, al marge de contribuir a guanyar amb Alemanya el Campionat d’Europa Absolut Femení per Equips. Tot això, atenció, en tot just cent dies.
L’aclaparadora successió d’èxits convertix a la jove jugadora germànica, de només 19 anys, en una joia golfística a seguir amb atenció. Ho va demostrar en La Sella Golf, on la imponent altura i envergadura que li caracteritza, gràcies a les seues més d’1,90 metres d’altura, constituïxen ja una anècdota.
Perquè, efectivament, Helen Briem impressiona, però sobre totes les coses per la innegable qualitat del seu joc que li va portar a superar tot tipus de dificultats. Li les va oferir, i moltes, la francesa Pauline Roussin–Bouchard, una rival sempre riallera, però corajuda que li va posar en severs destrets al llarg d’una ronda final d’infart.
La golfista gal·la, integrant del partit estel·lar al costat de Helen Briem, va assistir primer al desfonamento de la italiana Virginia Elena Carta per a revelar-se com l’única contrincant amb veritable capacitat per a discutir-li el triomf a l’alemanya. També ho van intentar, amb empenta evident, altres jugadores com la txeca Sara Kouskova o la japonesa Ayako Uehara, per als qui, venint des de darrere, qualsevol error suposava un obstacle insoluble en la lluita per la victòria. Els van cometre en moments clau, perdent, per tant, el paper de candidates al triomf final.
A eixa dinàmica es va sumar Ana Peláez, la golfista espanyola més fresca i encertada d’idees, que durant molts clots va protagonitzar un caça i captura heroic. La seua targeta es poblava de birdies, fins a quatre en el clot 12, un número encomiable però insuficient davant la capacitat d’Helen Briem d’acumular per la seua part els colps necessaris per a mantindre fora de perill la seua intocable talaia.
De fet, la resolució del torneig es va convertir en els últims nou clots en un emocionant i exclusiu mà a mà entre Helen Briem i Pauline Roussin–Bouchard. La francesa, inspiradísima, era una màquina de fabricar birdies i de mantindre la seua targeta aliena als errors, la qual cosa li va portar a empatar amb Briem amb 16 sota parell en el clot 13. En aquest punt Pauline Roussin–Bouchard acumulava set, però també a partir d’aquest punt la seua inspiració es va assecar de manera abrupta, posant en safata el triomf a una Helen Briem amb capacitat d’oferir el millor dels magisteris -sis birdies sense fallada-, concloent amb birdie, com en les tres rondes anteriors, el clot 18.
L’admiració es va estendre com la pólvora per tots els racons de La Sella Golf. Havia quedat clar que Helen Briem, immutable, tenia capacitat per a respondre una vegada i una altra a qualsevol proposta que gosara descavalcar-la de la primera posició, aquesta que ha fet pròpia en els últims cent dies amb un ritme i una cadència que impressiona encara més que les seues més d’1,90 metres d’altura.
