Avui divendres ens hem pres un Primer Cafè adreçat amb ingredients de la tradició i la cultura autòctona. S'acosta la “Gran Dansà de la Marina” i nosaltres ens hem avançat a aquesta cita cultural que cada estiu omple el barri del Raval de Teulada de música i folklore. Una convocatòria que no sols ens fa ballar, sinó que també ens connecta amb les nostres arrels i herència cultural. Amb els nostres convidats, Isabel Martí, professora al Grup de Danses de la Font Santa, i Adrià Llobell, “ballador” experimentat, hem pogut conèixer com es prepara aquesta convocatòria emmarcada al programa de festes en honor als Sants de la Pedra al barri del Raval.
La Dansà de la Marina reunirà a Teulada un centenar de balladors i balladors, tota una experiència per als que vulguin sumar-se a aquest ball i per als que comparteixin aquest acte com a espectadors. Com sol ser habitual, el dilluns 28 de juliol es durà a terme l'assaig general obert a tots els veïns i veïnes que vulguin participar de la Gran Dansà. I dimecres, dia 30, a la tarda, després de la missa en honor als Sants de la Pedra, Abdó i Senén, s'escenificarà la Dansà popular del Raval.
La Gran Dansà s'està celebrant al barri del Raval des de principis del segle XX. A finals de la dècada dels 40 aquesta tradició va perdre interès, i va estar uns anys sense convocar-se. Afortunadament, es va recuperar a la dècada dels 80 per reprendre's amb cada vegada més força i interès.
En aquesta edició espera aglutinar agrupacions de danses tradicionals de diferents municipis de la Marina Alta, vestits amb indumentàries pròpies del segle XVIII, i veïns i veïnes que també se sumen a aquest ball de carrer. Un esdeveniment que aporta un ambient festiu i es converteix en un punt de trobada intergeneracional.
Els nostres convidats han compartit la seva passió per les danses tradicionals, el seu entusiasme pels efectes positius que els aporta la pràctica del ball, compartir aquesta afició amb altres persones i poder mantenir una tradició tan arrelada plena de sentiments que transcendeix generacions i segueix viva a cada pas, cada gest i cada melodia que interpreten. Una pràctica que es converteix en un llegat cultural que enforteix la identitat i uneix la comunitat.
Podeu tornar a escoltar l'entrevista completa aquí.
