Als seus 18 anys, Marco García Torres té al davant un curs amb dos grans reptes. El jove de El Poble Nou de Benitatxell acaba de començar la carrera de Medicina a València i, alhora, manté el compromís amb l'atletisme de competició. El canvi de ciutat no suposarà, però, un parèntesi esportiu: seguirà vinculat al CA Baleària Diànium i s'entrenarà a València amb un grup d'uns deu atletes.
El salt universitari arriba després d´una temporada especialment intensa. García Torres va haver de combinar Segon de Batxillerat, les proves daccés a la universitat i els entrenaments, amb desplaçaments habituals fora del seu municipi. Tot i la càrrega, va aconseguir tancar el que considera el millor curs de la seva trajectòria.
Als campionats autonòmics va acabar subcampió a les dues cites en què va participar. A més, va competir als dos campionats d'Espanya: a pista coberta va disputar els 1.500 metres, mentre que al campionat a l'aire lliure va aconseguir el 10è lloc d'Espanya Sub20 en 800 metres.
“"Ha estat un any dur. Has d'organitzar-te força, ja que el fet d'entrenar fora del teu poble també et resta temps amb els desplaçaments", explica. Durant els períodes de preparació per a les competicions, va arribar a entrenar els set dies de la setmana, unes dues hores i mitja al dia.
Ara afronta la universitat amb una pressió diferent després d'haver aconseguit l'admissió a Medicina. Recorda especialment el moment en què va conèixer la notícia: acabava de tornar del viatge de fi de curs amb els amics i esperava les notes amb els pares.
“"Vaig veure que havia aconseguit molt bona nota, que havia aconseguit entrar a Medicina i em vaig posar molt content. En aquell moment ja em vaig poder relaxar i he tingut un estiu força tranquil. Estic molt content que al final l'esforç tingui la seva recompensa", explica.
Dels seus primers passos a Benitatxell a la competició nacional
La relació de Marco García Torres amb l'atletisme va començar fa uns 13 anys, quan en tenia sis. Les seves primeres experiències van arribar en competicions celebrades a El Poble Nou de Benitatxell i la Marina Alta. Els bons resultats van animar els seus pares a donar suport a la seva continuïtat a l'esport i posteriorment es va incorporar al Club d'Atletisme Llebeig Xàbia.
Allí va construir una base esportiva i va començar a competir a nivell provincial i autonòmic. Més endavant va decidir fer un altre pas i va fitxar pel CA Baleària Diànium de Dénia, principalment perquè buscava una pista d'atletisme per entrenar.
El canvi de club li va permetre competir a nivell nacional i representar la Comunitat Valenciana. García Torres destaca especialment el suport rebut d'entrenadors i companys, a qui atribueix una part important de la seva evolució esportiva.
“Els meus entrenadors m'han acollit molt bé, m'han ajudat molt i m'han donat moltes pautes a seguir per arribar al nivell on estic”, explica.
Ara, a més, podrà continuar entrenant amb el mateix club malgrat estudiar a València. L?entrenador es desplaça fins a la ciutat per treballar amb un grup d?uns deu atletes que es troben en una situació similar.
A la competició, les seves principals proves són els 800 i 1.500 metres. Per a aquesta temporada, la seva idea passa per centrar-se als 800 metres durant la pista coberta i afrontar els 1.500 a l'aire lliure. A l'hivern, a més, participa a cross.
Medicina esportiva i objectius més ambiciosos
La Medicina també obre una possible connexió amb una altra gran passió. Tot i que encara no ha decidit quina especialitat vol exercir, reconeix que la Medicina esportiva us interessa especialment perquè us permetria unir el vostre futur professional amb l'esport.
A les pistes, mentrestant, afronta el seu segon any a la categoria Sub20 amb noves expectatives. Després de competir la temporada passada contra atletes de la seva edat i també un any més grans, considera que ara pot fer un pas endavant.
“"A nivell nacional puc lluitar per les medalles. Encara no n'he aconseguit cap i em faria moltíssima il·lusió", afirma.
Més enllà dels resultats immediats, García Torres conserva a més un somni que l'acompanya des de ben petit: arribar algun dia a uns Jocs Olímpics. És conscient de la dificultat que suposa assolir aquest nivell, però no renuncia a perseguir-lo.
En tot aquest camí, la família ocupa un lloc central. Els seus pares van ser els que el van acostar a l'atletisme i continuen acompanyant-lo als entrenaments i competicions, fins i tot quan s'ha de desplaçar fora de Benitatxell.
“"Si no fos per ells no hauria arribat fins aquí. Són un pilar fonamental", reconeix.
I encara que entreni i competeixi a altres municipis, l'enllaç amb el seu poble segueix present. "Encara que entreni a Dénia, jo sóc del Poble Nou de Benitatxell. Si m'ho pregunten, sempre ho remarco", assenyala.
Per als nens i nenes que comencen ara a l'esport, el seu consell resumeix la seva pròpia trajectòria: "Si tenen una il·lusió, han de perseguir-la. Ja sigui atletisme o qualsevol altre esport, si estàs començant i somies estar a dalt de tot en un futur, treballa i aniran sortint els resultats. Sempre a poc a poc i amb ajuda dels teus".
