L’última assemblea del CD Dénia va ser l’escenari d’un acalorat enfrontament entre l’actual directiva, liderada per Juan Benavente, i un creixent sector crític. Esta divisió va marcar profundament l’esdeveniment, especialment durant la presentació d’una candidatura alternativa encapçalada per José Pastor «Carpi».
El control de Benavente sobre la presidència va ser fortament qüestionat a causa de la incapacitat del seu equip per a aprovar actes i pressupostos durant l’assemblea ordinària. La tensió va aconseguir el seu punt màxim en l’assemblea extraordinària destinada a les eleccions presidencials, on la directiva invalide la candidatura sol·licitada pel soci Pepe Pastor “Carpi”, esgrimint que va ser presentada fora de termini, la negativa va deslligar el caos.
Històrica moció de censura
Per primera vegada en la història del club, la massa social va recórrer a la moció de censura com a ferramenta per a expressar el seu descontentament amb la gestió i l’intent de Benavente de mantindre’s en el poder. El sector crític va presentar una moció de censura recolzada per 65 socis, número suficient per a forçar un canvi directiu. Malgrat els intents de la taula per deslegitimar esta moció sota el pretext que les firmes havien de ser presencials, el grup crític es va mostrar ferm i ben assessorat sobre els estatuts del club.
La pressió dels socis va obligar la directiva a convocar una assemblea extraordinària per al 5 d’agost, on es debatrà i, si escau, s’aprovarà la moció de censura. Esta moció busca la destitució de Juan Benavente Faus i l’elecció de José Pastor Carpi com a president.
Descontentament dels socis
L’assemblea ordinària va deixar clar el descontentament dels socis amb la gestió de Benavente, rebutjant tots els punts de l’orde del dia. Esta va ser una mostra clara que la majoria no recolza la seua gestió.
Els moments de major tensió es van viure amb atacs personals, la qual cosa va entelar la imatge del club i va subratllar la urgència d’una resolució.
L’assemblea del CD Dénia va destacar no sols per la seua intensitat, sinó també per ser un punt d’inflexió crític en la història del club, demostrant la necessitat de lideratge renovat i transparent.